13/10/2026
Un passeig pel camp sempre té recompensa, sobretot si tens els ulls ben oberts, camines sense presses i t’agrada descobrir els sabors que ens regala la tardor. 🍂
Gínjols, nespres d’hivern, cireres de pastor, magranes i palo santos d’abans… Fruits que potser avui passen desapercebuts, però que durant generacions han format part del paisatge, de la memòria i de la manera d’alimentar-nos.
N’hi ha prou amb aturar-se, observar i recordar. Reconèixer un arbre, saber quan dona fruit, descobrir aquella petita joia amagada entre les branques o tastar un sabor que ens retorna a altres temps. Són gestos senzills que ens connecten amb la terra i amb tot aquell coneixement que s’ha anat transmetent de generació en generació.
El camp és molt més que un paisatge bonic. És un rebost viu, una reserva de sabors, aromes i varietats que sovint hem deixat de mirar. Fruits silvestres, arbres oblidats i espècies que formen part de la nostra identitat i que mereixen continuar existint, creixent i donant fruit.
Recuperar-los també és recuperar una manera d’entendre el menjar: conèixer allò que ens ofereix cada estació, respectar els seus ritmes i valorar la riquesa que tenim a tocar de casa. Perquè, abans que els mercats i els catàlegs ens uniformitzessin els gustos, el territori ja ens oferia una diversitat extraordinària.
A QuintaForca ens agrada sortir, observar, recol·lectar coneixement i retrobar-nos amb aquests sabors. Perquè la cuina no comença als fogons, sinó molt abans: al camp, als marges, als camins i en la mirada de qui sap reconèixer el valor d’allò que té al davant.
Menjar és un acte agrícola. I estimar allò que mengem també vol dir conèixer d’on ve, quina història té i quin paisatge volem preservar.
🌿 Conservem, multipliquem, recuperem la riquesa autòctona del territori.
