Les seves parets, que amaguen records inescrutables, inperceptiblement sempre han presenciat els bons i mals moments dels inquers, estats d’ànim mutables, tant si són felicitat com tristor, o, per què no dir-ho, amors o desamors. Dotze emprenedors sabaters inquers foren els que fundaren aquest centre d’esbarjo per a la ciutat. La Societat es convertí en poc temps en el centre de totes les mirades de la comarca del Raiguer, en el qual els balls de màscares, les fires, el Dijous Bo, els vespres de Cap d’Any eren celebrats alegrement. Tothom acabava passant per les
seves portes. Dia a dia, entre hora i hora, els pagesos hi tancaven els tractes comercials, que consistien a vendre l’anyada o els seus millors animals al preu més bo. La nit es tancava amb actuacions tant intimistes com les peces tocades al piano pel mestre Torrandell, o les amenitzacions a càrrec del Quinteto Mercantil. Només la companyia d’un cafè, d’una conversa entre amics, una partida de truc o el renou de fons d’una reunió en un reservat contrastaven amb el silenci reverent. Avui, malgrat el pas del temps i els canvis soferts, encara conserva i respira el vell glamour d’un temps
