28/08/2026
En Joan nostro
Avui és un dia d'aquells que saps que han d'arribar, però que no frisses que arribin. És un dia on felicitat, orgull i emoció s'entremesclen amb tristesa, pena i, a estones, enuig.
Avui mos deixa, mos fuig, comença una altra etapa, o com li volgueu dir, no una peça important de sa nostra cuina, sinó que m'atreviria a dir que perdem sa peça clau.
Sempre hem estat des parer que s'edat i es coneixements no són elements que, per si sols, garanteixin s'èxit si no van acompanyats d'una bona dosi de voluntat i ganes d'aprendre. I d'això, es nostro Joan en pot donar amb cullereta a molts.
És d'admirar es canvi que ha fet amb tan sols un poc més d'un any: d'un al·lot acabat de sortir de s'institut, amb tot lo que això comporta, a passar a esser sa meva mà dreta. I es que me coneixen saben que no és fàcil, que es nivell d'exigència és terriblement alt.
Quan ses coses no han sortit bé, ha rebut, com tots els altres, i de vegades per coses que no anaven amb ell. Tal vegada sigui un poc t**d, però val més ara que mai dir que me sap greu. Que de vegades no t'ho mereixies. Però alerta, d'altres sí.
Sa cuina ja no tornarà a esser sa mateixa. Amb tots es que serem semblarà buida. Aixecar es cap i no topar sa mirada d'aquell qui cerca què fer, com ajudar. Cercar sa resposta a com muntar —o fins i tot sa recepta— d'un plat que ja hem cuinat abans i no escoltar una veu jove, però que retrona com si tengués s'experiència d'un autèntic veterà, afirmant com s'ha de fer. Ses ocurrències i solucions inesperades quan cercam un «plan B» a la correguda i, sobretot, sa teva manera de fer es frits, cosa que, encara que diguis que has avorrit, de segur que estàs ben satisfet de veure que se muntaven coes per menjar-ne.
Tot això mos faltarà, més que s'alè en aquest calorós estiu.
Si allunyar-se d'un fill ja de per si és difícil, encara ho és més si aquest s'ha convertit en un company fidel en qui pots confiar. En aquell qui aporta tranquil·litat en moments difícils, en aquell que saps que si no arribes, ell respon.
Aquestes darreres setmanes, quan es neguit de que te'n vas ja és fort, és quan me'n don compte de lo molt que has après. Perquè estar dins una cuina no és remenar olles, és anticipar-se, veure què falta i entendre una ordre abans que es doni. I tu això ho has fet, millor que ningú.
I de tot això en pots estar ben orgullós, perquè has aconseguit que tots te respectem no com es fill de l'amo, sinó per lo bon professional en què t'has convertit.
Sabem que s'egoisme forma part de sa personalitat de ses persones, però ara cal deixar-lo enrere. Noltros ja mos arreglarem com poguem. Ara és es teu torn, sa teva oportunitat de començar a fer realitat es teus somnis.
Ara que començaràs a donar ses teves primeres passes tot sol, vull que tenguis present una cosa: no deixis mai de viure es teus somnis per viure es d'un altre, perquè al cap i a la fi, des teu pa en faràs sopes.
És vera que començaràs lluny d'aquí i tal vegada això augmenti s'angoixa de no tenir-te al costat, però has de saber que, com dèiem, orgull i emoció és lo que sentim de veure que has estat capaç d'aguantar una feina dura i fer-ho com es millor de tots, i que ara estàs més preparat per enfrontar-te al món.
Un món que, com supòs que t'imagines, no t'ho posarà fàcil. Gens fàcil. Però si demostres sa mateixa voluntat i ganes d'aprendre que has demostrat aquí, a Cas Torrer, a ca teva, ben segur que aviat te'l posaràs dins sa butxaca, com has fet amb tots noltros.
No te pensis que perquè te diguem tot això ja ho has fet tot bé, que va! Encara te queda molt per aprendre. De segur que sopegaràs més d'un pic, però també estam segurs que t'aixecaràs ses vegades que faci falta, perquè quan vols una cosa, ets capaç de lluitar per ella.
Que te vagi bé en aquesta nova etapa.
Estudia molt i no badis!
I recorda sempre sa nostra frase:
Coratge, salut i sort.
